Chronica Epigraphica Ibérica VII (2004-2005)

Auteurs

  • Javier Velaza Frías Universidad de Barcelona

DOI :

https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i6.304

Résumé

.

Références

1. Tourouzelle, Lezignan (Languedoc) (fig. 1).
I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, pp. 1064-1065 n. 7.1.
2. Guissona (Lleida) (fig. 2).
J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, pp. 324-326 n. 33.
3. Olriols, Sant Esteve de Llitera (Huesca) (fig. 3).
J. Ferrer – I. Garcés, “El plom ibèric d’Olriols (Sant Esteve de Llitera, Osca)”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, pp. 983-994.
4. Castellet de Bernabé (fig. 4).
I. Sarrión, “Dos nuevas inscripciones ibéricas del Castellet de Bernabé”, en P. Guerin, El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano, Valencia 2003, pp. 363-368.
I. Garcés Estall – J. Pérez Conill, “Inscripció ibèrica ante cocturam del Tossal de les Tenalles (Sidamon, Pla d’Urgell)”, en Grup de Recerques de les Terres de Ponent, ed., Arqueologia i Arqueòlegs. El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú, Actes de la XXXV Jornada de Treball. Verdú 2004. Homenatge a Ramon Boleda Cases, Guissona 2006, pp. 53-62.
5. Tossal de les Tenalles, Sidamon (Pla d’Urgell, Lleida) (fig. 7).
Principal, J., “La ceràmica de vernís negre del Tossal de les Tenalles (Sidamon – Pla d’Urgell)”, Gala 2 (1993), pp. 89-136; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1051-1052 n. 2.
6. Vinebra (fig. 8).
M. Genera, “Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1000 n. 4.
7. Vinebra (fig. 9).
M. Genera, “Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1000 n. 6.
8. Vinebra (fig. 10).
M. Genera, “Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1000-1001 n. 7.
9. Vinebra (fig. 11).
M. Genera, “Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1001 n. 9.
Vilà, M. del V., “Àmfora amb inscripció llatina i grafit ibèric”, Pyrenae 27 (1996), pp. 295-299; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1050-1051 n. 1.
10. Molí del Espígol, Tornabous (Pla d’Urgell, Lleida) (fig. 13).
M. Cura i Morera, “Nous grafits ibèrics en el Molí d’Espígol (Tornabous) i la cronologia de l’escriptura ibèrica a l’interior de Catalunya”, Gala 2 (1993), 219-225; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1052-1053 n. 3.1.
11. Molí del Espígol, Tornabous (Pla d’Urgell, Lleida) (fig. 14).
M. Cura i Morera, Miquel: “Nous grafits ibèrics en el Molí d’Espígol (Tornabous) i la cronologia de l’escriptura ibèrica a l’interior de Catalunya”, Gala 2 (1993), 219-225; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1053-1054 n. 3.2.
12. Can Sotaterra, Solsona (Solsonès, Lleida) (fig. 15).
M. Cura i Morera, M., “Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l’estratigrafia comparada dels jaciments preromans del Solsonès”, Faventia 7/2 (1985), pp. 105-113; M. Cura i Morera, “Nous grafits ibèrics en el Molí d’Espígol (Tornabous) i la cronologia de l’escriptura ibèrica a l’interior de Catalunya”, Gala 2 (1993), pp. 219-225; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1054-1055 n. 4.1.
13. Can Sotaterra, Solsona (Solsonès, Lleida) (fig. 16).
M. Cura i Morera, M., “Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l’estratigrafia comparada dels jaciments preromans del Solsonès”, Faventia 7/2 (1985), pp. 105-113; M. Cura i Morera, “Nous grafits ibèrics en el Molí d’Espígol (Tornabous) i la cronologia de l’escriptura ibèrica a l’interior de Catalunya”, Gala 2 (1993), pp. 219-225; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1055-1056 n. 4.2.
14. Can Sotaterra, Solsona (Solsonès, Lleida) (fig. 17).
M. Cura i Morera, M., “Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l’estratigrafia comparada dels jaciments preromans del Solsonès”, Faventia 7/2 (1985), pp. 105-113; MLH D.5.3; J. Velaza, Léxico de inscripciones ibéricas (1976-1989), Barcelona 1991, n. 185; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1056-1057 n. 4.3.
15. Can Sotaterra, Solsona (Solsonès, Lleida) (fig. 18).
M. Cura i Morera, M., “Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l’estratigrafia comparada dels jaciments preromans del Solsonès”, Faventia 7/2 (1985), pp. 105-113; M. Cura i Morera, “Nous grafits ibèrics en el Molí d’Espígol (Tornabous) i la cronologia de l’escriptura ibèrica a l’interior de Catalunya”, Gala 2 (1993), pp. 219-225; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1057-1058 n. 4.4.
16. Sant Julià de Ramis (Gironès, Girona) (fig. 19).
J. Burch - J. M. Nolla - Ll. Palahí - J. Sagrera - M. Sureda - D. Vivó, Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga esglèsia parroquial, Sant Julià de Ramis 2001, p. 147 n. 8 ; J. Velaza, “Chronica epigraphica Iberica VI (2003), Palaeohispanica 4 (2004), n. 5; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1058-1059 n. 5.1.
17. Sant Julià de Ramis (Gironès, Girona) (fig. 20).
J. Burch - J. M. Nolla - Ll. Palahí - J. Sagrera - M. Sureda - D. Vivó, Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga esglèsia parroquial, Sant Julià de Ramis 2001, p. 150 n. 12; J. Velaza, “Chronica epigraphica Iberica VI (2003), Palaeohispanica 4 (2004), n. 6; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1059-1060 n. 5.2.
18. Sant Julià de Ramis (Gironès, Girona) (fig. 21).
J. Burch - J. M. Nolla - Ll. Palahí - J. Sagrera - M. Sureda - D. Vivó, Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga esglèsia parroquial, Sant Julià de Ramis 2001, pp. 147-152; J. Velaza, “Chronica epigraphica Iberica VI (2003), Palaeohispanica 4 (2004), n. 8 ; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1060-1061 n. 5.3.
19. Sant Julià de Ramis (Gironès, Girona) (fig. 22).
J. Burch - J. M. Nolla - Ll. Palahí - J. Sagrera - M. Sureda - D. Vivó, Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga esglèsia parroquial, Sant Julià de Ramis 2001, pp. 147-152; J. Velaza, “Chronica epigraphica Iberica VI (2003), Palaeohispanica 4 (2004), n. 8; I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1061-1062 n. 5.4; J. Ferrer, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives sordes i sonores”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 964, n. 39.
20. La Llosa, Cambrils (Baix Camp, Tarragona) (fig. 23).
I. Panosa, “Nous documents ibèrics de l’àrea catalana”, en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, p. 1063-1054 n. 6.1.
21. Guissona (Lleida) (fig. 24).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 22; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 22.
22. Guissona (Lleida) (fig. 25).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 24; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 24.
23. Guissona (Lleida) (fig. 26).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 26; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 26.
Esgrafiado en cerámica campaniense B de Cales.
24. Guissona (Lleida) (fig. 27).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 17; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 17.
Esgrafiado en cerámica de imitación campaniana.
kai
25. Guissona (Lleida) (fig. 28).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 19; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 19.
26. Guissona (Lleida) (fig. 29).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 9; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 9.
27. Guissona (Lleida) (fig. 30).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 30; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 30.
28. Guissona (Lleida) (fig. 31).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 28; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 28.
29. Guissona (Lleida) (fig. 32).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 29; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 29.
Estampillado sobre un dolium ibérico.
titiś
30. Guissona (Lleida) (fig. 33).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 14; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 14.
Esgrafiado sobre cerámica campaniense B.
31. Guissona (Lleida) (fig. 34).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 8; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 8.
32. Guissona (Lleida) (fig. 35).
J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), n. 11; J. Pera, “Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I aC. El ejemplo de la ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida), en F. Beltrán – C. Jordán – J. Velaza, edd., Acta Palaeohispanica IX, Zaragoza 2005, n. 11.

Téléchargements

Publiée

2019-12-03

Numéro

Rubrique

Chronica Epigraphica

Comment citer

Chronica Epigraphica Ibérica VII (2004-2005). (2019). Palaeohispanica. Revista Sobre Lenguas Y Culturas De La Hispania Antigua, 6, 303-327. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i6.304